tag:blogger.com,1999:blog-30488834832054397862024-03-05T10:22:21.955+01:00RescritoDe artículos, entrevistas y otras "rescrituras"jaumefvhttp://www.blogger.com/profile/08949372826306153910noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-3048883483205439786.post-57028061589664725152010-12-12T16:53:00.010+01:002010-12-13T17:49:14.024+01:00A vueltas con un "hombre del tiempo"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_8oL_xknU3VuqU6YVre3rpWga9lEpNA236OX8Y0sTUNbqrYZVJjXI6MQIyIsNv9nh4btMt5G-bqzg6c6TRMXk6joOYpVC5etPKgT3AN-82U1I1pFGD9KDJ3MJi8WJJlUU8waBRbfg4M-C/s1600/TOMASMOLINA_w.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="blank"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_8oL_xknU3VuqU6YVre3rpWga9lEpNA236OX8Y0sTUNbqrYZVJjXI6MQIyIsNv9nh4btMt5G-bqzg6c6TRMXk6joOYpVC5etPKgT3AN-82U1I1pFGD9KDJ3MJi8WJJlUU8waBRbfg4M-C/s400/TOMASMOLINA_w.jpg" width="400" /></a></div><br />
En <b>Tomàs Molina</b>, en la realitat, és com se'l veu a la "tele": simpàtic, i atent al que li demana el seu interlocutor. Casat i amb tres fills és un home molt familiar. Vaig estar amb ell el passat 27 d'octubre, i vam estar parlant de moltes coses: del temps a TV3, del canvi climàtic i dels últims desastres naturals que hi ha hagut al món, de l'última gran nevada... i també de Déu. Ell -creient- va fer broma quan vam recordar les oracions del conseller Baltasar a la Moreneta per a què plogués: "hi va resar, i no va parar de ploure... ¡sort que hi va anar! Si no, encara hi seríem"... Què diu del seu doble i el "minimolina"? "És d'aquelles coses que t'has d'acostumar i deixar... Quan ets conegut, has de renunciar a una part de tu, perquè ets dels altres... No es pot comparar en ser pare, però s'hi assembla. Santa paciència! Ep! Però que consti que no m'agrada, eh! Les coses com són... El que passa és que els funciona i no m'acaben de matar... Per mi, quan pugui, li poso arsènic...". Amb un somriure.<br />
<br />
Us la deixo tot seguit, sencera i tal com va sortir publicada al <i><a href="http://www.uic.es/newsuic" target="blank">Newsuic</a></i>.<br />
<br />
<span class="summarypost"><a href="http://rescrito.blogspot.com/2010/12/vueltas-con-un-hombre-del-tiempo.html">Seguir llegint... </a></span><br />
<br />
<span class="fullpost"><b>D’una pel·lícula, fàcilment recordem la banda sonora que l’ambienta. La del temps a TVC, també és d’aquestes: un “tirururí...” i, abans, una empresa petrolífera que ens l’oferia... Ser home del temps és ser un dels personatges més vistos dins d’un dels programes de màxima audiència de la televisió a les nostres terres. En Tomàs Molina (47), físic i periodista, hi porta més de vint anys parlant-nos del que farà...: un pronòstic que “respon a una equació molt complexa, amb moltes variables meteorològiques que depenen unes de les altres...”. Fa pocs dies el vam tenir a la UIC, per inaugurar el Taller Vertical, i parlar-nos de climatologia i del seu paper d’home del temps.</b><br />
<br />
<b>Què és millor, un periodista científic o un científic periodista?</b><br />
<br />
El que cal és voler fer bé la tasca que fas... <b>Quan un fa ciència i societat ha de fer concessions per les dues bandes: has de poder simplificar, però també cal ser rigorós</b>. És un equilibri necessari per comunicar: la gent t’ha d’entendre si no, no hi ha comunicació... És com una “digestió” prèvia: mirar de fer-se entendre, sense renunciar a nomenar coses que, d’entrada, poden semblar més complicades, com ara parlar de les “línies isòbares”.<br />
<br />
<b>Això és el que fa que sigueu tan vistos?</b><br />
<br />
Sí i no. A mi em sembla que a TV3, a més de fer un programa d’informació, hem fet un espai amb el que la gent s’identifica, i a nosaltres ens relaciona amb ella... De vegades dic que el nostre secret és el “veus?!”<b><br />
</b><br />
<b>...</b><br />
<br />
Si avui surts al carrer, i notes que fa fred: “ui, quina fresqueta aquest matí!”... i després poses la tele, i l’home del temps de torn et diu: “quina fred ha fet aquest matí!”... “Veus?!”: et sents reafirmat en allò que tu has vist... Crec que ho aconseguim bastant perquè tenim contacte amb gairebé tothom.<br />
<br />
<b>Però de vegades no s’encerta...</b><br />
<br />
Pot ser, efectivament, que no s’encerti del tot, però això no vol dir fallar. El temps és una evolució de moltes coses. <b>Si el mapa s’equivoca, m’equivocaré jo, perquè nosaltres interpretem el que diu el mapa</b>. Si no ho tenim clar, ho compartirem amb tu; i si s’apropa un pont o vacances et deixarem clar que no ho tenim clar, i t’ho ensenyarem i t’explicarem perquè pot passar això o allò altre. És el que jo en dic la “responsabilitat del pronòstic”: el socialitzem. Així, o donem quelcom perquè s'entengui el perquè de la pluja del matí o de la tarda, o la gent tendeix a oblidar-ho.<br />
<br />
<b>En quin percentatge d’encert ens movem?</b><br />
<br />
Si hagués d’encertar el temps de tot arreu en concret, et diria que mai, però <b>les prediccions que fem entre avui i demà estan molt per sobre del 90% d’encert</b>; lògicament, a mesura que passen els dies, aquest percentatge disminueix, però només el sisè dia ens movem per l’ordre d’un 60%... De fet, <b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">ara s’encerta més el sisè dia que quan jo vaig entrar s’encertava el demà passat</span></b>.<br />
<br />
<b>És entretingut ser home del temps a Catalunya?</b><br />
<br />
És bastant entretingut: aquí passen força coses. També tenim grans tempestes, tornados; fortes nevades; pluges gairebé monsòniques, amb més de 400 litres per metre quadrat en alguns indrets... Molt de temps fa sol, però desgraciadament encara ens morim per la meteorologia. Òbviament no són fenòmens tan potents com poden tenir als Estats Units, però a l’hora de la veritat, t’és igual si ha estat un tornado gran o petit el que t’ha destrossat la casa, no?<br />
<br />
<b>Durant la nevada del passat març sí que hi vau estar força, d'entretinguts...</b><br />
<br />
Sí; era una nevada que es va pronosticar... Potser ens vam equivocar una mica en la cota, que vam dir 200 metres i va acabar a zero... però amb aquests número, són coses que et pots esperar. El problema és que després de tot se'n fa molta controvèrsia política. Però és que a tot arreu, quan neva i no n'estem acostumats, hi ha ko's. <b>I aquí, hi ha una espècie de mania de "nuevos ricos" de que tot és culpa del govern, i no crec que sigui així</b>. Si les carreteres estan col·lapsades, vindran a netejar-ho, però si hi ha cotxes, serà més complicat...<br />
<br />
<b>Encara que ja no ens empaiti la sequera, seguim tenint problema de l’aigua?</b><br />
<br />
Es repetirà. No és sols una qüestió de si plou o no... <b>L’aigua és un recurs cada vegada més demandat, perquè som més gent</b>. A Barcelona, durant els mesos de sequera de fa un any, vam aconseguir baixar la mitja a 100 litres per persona i dia, quan l’habitual ronda els 150. Ja no es podia reduir més! Calen noves infraestructures de l’aigua, i aquest és el paper, per exemple, de les dessalinitzadores, però que, d’altra banda, són tremendament cares: d’on sortirà l’energia que necessiten, aleshores? En el fons és un replantejament de la nostra manera de funcionar. <b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Avui tenim la sensació de que tot és màgic, i cal tornar a pensar si ho necessito realment, no si m’ho puc pagar</span></b>...<br />
<br />
<b>Això ens porta a parlar, també, del canvi climàtic; existeix, realment?</b><br />
<br />
<b> Sí: és una realitat que està passant, però no ens ho hem de prendre com un cataclisme</b>, sinó com una realitat a la que ens hem d’adaptar, i ja està. La terra s'ha escalfat, i això fa que canviïn els entorns: avui tenim el mosquit tigre, i abans no n’hi havia; ens hem acostumat a sentir el crit estrident del lloro, enmig de l’eixample: abans era impensable... I d'altres indrets històricament més freds com Polònia o Noruega acaben sent més turístics a l'estiu perquè ni hi fa fred, ni l'aigua del mar tampoc no és molt freda: hi ha més oferta turística. És un fet. Com que també és un fet que totes <b>les estacions que tinguin la cota baixa per sota els 1600-1800 metres, ja no tenen futur</b>.<br />
<br />
<b>De vegades, però, pot semblar massa exagerat, com <i>Una verdad incómoda</i>...</b><br />
<br />
El documental d’<b>Al Gore</b> va portar una cosa al debat mundial, i això no és gens trivial. Que tothom en parli, ja és molt: crec que sí es mereixia un premi Nobel... És veritat o mentida? La pujada dels nivells dels oceans és molt probable; de fet, ja està passant en alguns indrets. Per nosaltres potser no és important, però per algunes illes sí... És difícil posar d’acord a tot el món: hi ha molts de <i>lobbies</i>, controvèrsies, punts de vistes diferents... de tot; però la realitat és la realitat: hi ha escalfament i el món està canviant. És bo o és dolent? Tant li fa. <b>D’aquí a trenta anys no seré com als 45. Et faràs gran... vulguis o no vulguis; per tant, hauràs de fer una vida que t'hi permeti arribar. </b><b>Serà millor o pitjor? M’és igual. M’hi hauré d’adaptar, això sí</b>.<br />
<br />
<a href="http://www.scribd.com/doc/45211590/Entrevista-a-Tomas-Molina" style="-x-system-font: none; display: block; font-family: Helvetica,Arial,Sans-serif; font-size-adjust: none; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto; text-decoration: underline;" title="Entrevista a Tomas Molina on Scribd">Entrevista a Tomas Molina</a> <object data="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf" height="600" id="doc_182263170247838" name="doc_182263170247838" style="outline: none;" type="application/x-shockwave-flash" width="100%"> <param name="movie" value="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf"><param name="wmode" value="opaque"><param name="bgcolor" value="#ffffff"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="FlashVars" value="document_id=45211590&access_key=key-jigiyyjl7lpg3bxsqhe&page=1&viewMode=list"><embed id="doc_182263170247838" name="doc_182263170247838" src="http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=45211590&access_key=key-jigiyyjl7lpg3bxsqhe&page=1&viewMode=list" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="600" width="100%" wmode="opaque" bgcolor="#ffffff"></embed> </object><br />
</span>jaumefvhttp://www.blogger.com/profile/08949372826306153910noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3048883483205439786.post-10732827945233826132010-05-09T00:01:00.002+02:002017-02-23T11:44:51.849+01:00La voz del Papa de los jóvenes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhotTM_ERwUQb2U62ulOs1XqyTGOvgNtG3EjlKKfMyk2qMi8tJ1I_CPdBM7pMICU3Udy2VolZfGj1fmnHqUNzBaGCJTDbJwJZKWy1OqpEBe6BuMYdGTSH-mQ-J75eO7FjXF12h7WTA62atD/s400/JNV_FOTO.jpg" width="400" /></div>El pasado 6 de mayo, el que fuera el portavoz del Santo Padre durante más de 20 años, <b>Joaquín Navarro-Valls</b>, ju<span id="goog_946129847"></span><span id="goog_946129848"></span>nto con el cardiólogo <b>Valentí Fuster</b>, fue investido Doctor Honoris Causa por la <a href="http://www.uic.es/" target="blank">Universitat Internacional de Catalunya</a>. Por la tarde tuve ocasión de entrevistarle y hablamos de muchos aspectos del pontificado y la persona de <b>Juan Pablo II</b>. Navarro-Valls posiblemente fue, además de la persona que consiguió cambiar una mentalidad de siglos, el laico que más conocía al Papa Wojtila:<br />
<blockquote>¿Fuimos amigos? Pues si por amigos se entiende una mutua confianza, el tener muchas cosas en común, entonces sí: éramos muy amigos. Pero sobre todo por la propia generosidad personal de Juan Pablo II que abría las puertas de su amistad y de sus reflexiones personales más íntimas"</blockquote>Fueron veintidós años al lado de un Papa que se dejaba querer por los jóvenes porque sabían qué es lo que querían. "Vosotros podéis ser más de lo que la modernidad os dice que podéis ser"... era el mensaje de este Papa.<br />
<br />
Si todo sigue según lo previsto, la entrevista saldrá, una en junio más reducida, en <a href="http://www.uic.es/newsuic" targe="blank">Newsuic</a>, y otra un mes después, en portada de <i>Mundo Cristiano</i>. Por el momento, os dejo la entrevista que le hicieron en TV3. No tiene desperdicio.<br />
<br />
<iframe src="http://www.ccma.cat/video/embed/2890350" allowfullscreen scrolling="no" frameborder="0" width="500px" height="281px"></iframe>jaumefvhttp://www.blogger.com/profile/08949372826306153910noreply@blogger.com0Barcelona, España41.387917 2.169918741.2591285 1.9364592000000003 41.5167055 2.4033782tag:blogger.com,1999:blog-3048883483205439786.post-680517872683677922010-01-30T13:26:00.015+01:002010-12-12T17:27:32.278+01:00Los de la tele: también de carne y huesos...<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433220138348628450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDdVnJ3rRp11f6gSkN8P9wpFapUZe_2tcFr8GvWZ5T6FzAlErbksiLd4Z236oKacKct3GSSi-sTz4ig4vbkuZMMjSgu8YJHgpSi4TyjfTo2Lt-gKpEQ9jZj-sGXmicfCYkL5uKe3WOSF4B/s400/coral_jfv_blog.jpg" style="cursor: hand; cursor: pointer; display: block; height: 148px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /><br />
<div>"Els de la <i>tele,</i> també són de carn i osos"... Se'm va passar pel cap aquest títol i em va fer gràcia. Realment, és la impressió que vaig tenir al entrevistar a en Xavier Coral. Aquí Catalunya, la seva cara és molt coneguda, com a <b>presentador a TV3</b>; i, quan va venir a la UIC per ser el padrí de la promoció de comunicació que sortia el curs passat, no m'ho vaig pensar gaire en aprofitar l'avinentesa per entrevistar-lo.</div><div><br />
</div><div>Li vaig enviar un <i>mail</i>: molt formal, tractant-lo de vostè. I em va respondre: "home! No em tractis de vostè, que sóc calvo, però tampoc tant gran!". Dit i fet. Vam quedar a la TV3 i l'entrevista va anar com se'm va presentar pel <i>mail</i>: una estona amb algú que no té aires de prepotència sinó com un igual.</div><span class="summarypost"><br />
<a bitly="BITLY_PROCESSED" href="http://rescrito.blogspot.com/2010/01/los-de-la-tele-tambien-de-carne-y.html">Seguir llegint... </a><br />
</span><br />
<div><span class="fullpost"><br />
<b>Si el veus pel carrer, almenys –amb cara de qui està intentant buscar algun record del seu pap–, et dius: “aquesta cara em sona”... Ell n’és plenament conscient, però això no el trasbalsa: “fins ara la gent em mirava molt, però, com que el meu paper al telenotícies era d’una persona seria, la gent tampoc se m’apropava per dir-me res”. I és que per en Xavier Coral (38), TV3 ha estat la seva casa durant més de dotze anys: primer com a becari, després com a presentador d’informatius al cap de setmana; fent una substitució al TN nit, durant l’estiu... Darrerament el coneixíem com la cara del <i>Telenotícies migdia</i> i, els dos últims anys, també com a presentador de l’<i>Àgora</i>. Però avui, el seu registre canvia. El seu nou programa, <i>Divendres</i>, vol fer de cada dia... un divendres: “el millor dia de la setmana, el més esperat; per això ve a ser un programa més distès, d’entreteniment”.</b><br />
<br />
<b>Dotze anys no són pocs...</b><br />
No. La veritat és que en aquest temps he donat unes quantes voltes. Sempre he tingut molt clar que <b>el periodisme és un ofici</b> i, per això durant el primer any de carrera, vaig compaginar els estudis amb els informatius a la televisió de Terrassa; em va donar moltes possibilitats i aviat vaig aconseguir una beca a TV3, per les notícies de cap de setmana. Finalment, després d’una substitució d’un mes, m’hi vaig acabar quedant. I així, fins ara. Primer al Telenotícies nit, després al migdia; del migdia a caps de setmana, al vespre i altre cop al migdia...<br />
<br />
<b>I ara el nou programa, <i>Divendres</i>. És un gran canvi en la teva manera de fer i d’estar?</b><br />
Crec que puc tenir un altre registre. <b>Els informatius demanen un registre que no és com tu ets</b>. Has de fer de conductor de l’actualitat i això et porta a mantenir una serenor de vegades una mica més “artificial”, per dir-ho d’alguna manera. Ara crec que podré ser més com sóc realment, com em coneixen els meus amics i familiars; reaccionar davant les coses que passen, més com ho faria en la realitat.<br />
<br />
<b>Fent de cada dia un divendres?</b><br />
Sí, perquè el divendres és el dia que tots estem esperant i estem més relaxats. <i>Divendres </i>és un programa més divertit i distès. Quan presentes els informatius te n’adones que hi ha moltes coses que et deixes i que t’agradaria tractar; coses interessants que no formen part de la notícia pura i dura, però que podrien ser explicats amb un altre punt de vista. A <i>Divendres </i>volem ser com el complement de la informació, però també amb un to crític, quan sigui necessari: posar les coses sobre la taula i parlar-ne. Fins i tot és un moment per donar veu a idees, de la societat, persones, etc., que d’una altra manera no en tindrien.<br />
<br />
<b>Creus potser que, sobretot en els informatius, depens molt del partit que governa?</b><br />
Home! <b>Les televisions públiques, al final han de respondre a un propietari</b>, que en aquest cas és el Parlament de Catalunya (i les privades, a una empresa privada): tothom acaba havent de donar explicacions a algú... Al consell de la corporació catalana hi ha representades totes les sensibilitats de la societat i crec que això es té molt en compte a Televisió de Catalunya. És veritat que els partits volen treure’n algun rendiment –de fet, una de les funcions de la televisió pública és donar veu als partits polítics–, <b>però al final procurem treure el que els professionals creiem que hauria de ser</b>. Això provoca friccions? Sí, però crec que sempre s’arriba a un equilibri entre les seves demandes i el nostre criteri periodístic.<br />
<br />
<b>Però, “qui paga, mana”; i qui paga la televisió pública és el govern... i més quan es vol treure la publicitat, no?</b><br />
Sí, però jo crec que és un problema de definició. <b>La televisió pública especialment, ha de fer una televisió de qualitat i per això, necessita ingressos</b>. I més si ha de competir amb les altres. Que es vol treure la publicitat a TVE? Bé, però caldrà donar-li els diners necessaris per a què pugui seguir competint; si no, no servirà de res i tindrem una oferta marcada per l’espectacle i la tonteria. I això no s’aconseguiria ficant un cànon als aparells de televisió, com es fa a Anglaterra. La mentalitat d’aquí no crec pas que ho acceptés.<br />
<br />
<b>Has estat “agafat” alguna vegada, en aquest sentit?</b><br />
En aquests dotze anys que he estat presentant el Telenotícies et puc dir que <b>mai ningú m’ha dit què havia de dir...</b> Jo tinc clar que hi ha gent molt diferent: l’única cosa que he de fer és exposar els fets, i que la gent ho interpreti com vulgui.<br />
<br />
<b>On creus que rau la responsabilitat del periodista?</b><br />
Nosaltres hem de fer les coses per a què s’entenguin i la gent les comprengui i vegi com és el món on viu. <b>Ara bé: sens fer-ne espectacle, ni fomentar el morbo, la pornografia</b>... L’equilibri per a què cadascú ho vegi i jutgi per sí mateix. No hem d’amagar les coses que passen –perquè passen i tothom té dret a saber-les–, però tampoc hem d’estirar-les i de convertir-les en espectacle. Per exemple: si jo he de parlar d’un home al que li han donat un tret al cap i tinc les imatges del primer pla del cap del senyor, i una altra de l’home al terra, per què he de posar la primera, si amb la segona ja es veu què ha passat?<br />
<br />
<b>Com veus el futur del periodisme, davant les noves tecnologies?</b><br />
Jo crec que la figura del periodista sempre haurà d’existir. <b>Les noves tecnologies permeten que et puguis informar tu mateix</b>, però qui té el temps per dedicar-se a buscar tots els elements de manera que el lector s’acabi fent a la idea de tot el que està passant, aquest és el periodista. És la seva funció: representa als ciutadans a l’hora de buscar la informació. És veritat que a Internet, per exemple, tens molta informació; però has de saber llegir-la i contrastar-la... si no, t’acabaràs trobant el que diu de mi que he estat actor, que Antena 3 em va fer una oferta, que tinc quatre fills... i tot això és mentida. Qui ho diu, tot això? No se sap: ningú ho firma.<br />
<br />
<b>No t’empipa ser famós?</b><br />
La veritat és que fins ara no ho ha estat massa, d’empipador... Els presentadors d’informatius som tants seriosos que ningú ens para. La gent, fins ara, em mirava molt, però no gosava dir-me res. És normal que et coneguin: d’això vivim, no? De moment, he tingut una popularitat molt còmode... No sé si, a partir d’ara, amb el nou programa, canviarà. Esperem que no...<br />
<br />
</span></div>jaumefvhttp://www.blogger.com/profile/08949372826306153910noreply@blogger.com0